La 81a edició de La Vuelta a Espanya és una de les més atípiques —i més exigents— de la seva història. Per primera vegada arrenca a Mònaco, travessa França i Andorra abans de trepitjar sòl espanyol, i no acaba a Madrid sinó en una pujada a l'Alhambra de Granada. En 21 etapes i 3.298 quilòmetres el pilot afronta set etapes de muntanya, un sector de grava i dues contrarellotges. Això és el que el recorregut ens diu sobre com es guanyarà aquesta cursa.

Sortida a Mònaco i una cursa per quatre països

La Vuelta arrenca el 22 d'agost amb una contrarellotge individual de 9 km pels carrers de Mònaco: curta, tècnica, i la primera vegada que el principat acull una sortida de La Vuelta. Això converteix Mònaco en el primer país que ha acollit l'etapa inaugural de les tres grans voltes. Les diferències seran petites, però en un recorregut tan dur fins i tot uns pocs segons condicionen els primers dies de vermell.

Des d'allà la cursa puja cap a la Provença per afrontar l'etapa més llarga de tota La Vuelta, 215 km fins a Manosque, abans de girar cap als Pirineus. L'etapa 3 acaba a l'estació d'altura de Font-romeu i la 4 és un duríssim circuit de tot just 105 km al voltant d'Andorra la Vella. Les etapes de muntanya curtes solen esclatar aviat, i aquesta arriba abans que ningú hagi trobat el seu ritme. Espanya no es trepitja fins a l'etapa 5.

Grava, finals en alt i una contrarellotge decisiva

La novetat més comentada del recorregut arriba a l'etapa 6, fins a Castelló, que introdueix sterrato: sectors de grava sense asfaltar poc habituals en aquesta cursa. La grava castiga la mala col·locació i convida al caos mecànic, així que els equips de la general lluitaran per anar davant molt abans d'arribar als trams. L'endemà es puja a Aramón Valdelinares amb les cames ja cansades.

La segona i la tercera setmana són on es decideix la cursa. Calar Alto, a l'etapa 12, és una de les pujades més llargues d'Espanya i corona per damunt dels 2.100 m: una prova pura de potència sostinguda on no hi ha on amagar-se. L'etapa 14 acaba a la Sierra de la Pandera, històricament un dels finals més cruels de La Vuelta, estret i brutalment costerut. Després arriba la contrarellotge de 32,1 km entre El Puerto de Santa María i Jerez, la més llarga de La Vuelta en anys i la millor oportunitat perquè un rodador potent capgiri la classificació.

Andalusia i un final a l'Alhambra

Les deu últimes etapes es disputen íntegrament a Andalusia, visitant les seves vuit províncies per segona vegada en la història. La calor del sud al setembre és un factor en si mateix, i els esprintadors tenen les seves darreres oportunitats a Palos de la Frontera i Sevilla abans que torni la muntanya.

L'etapa 20, de La Calahorra al Collado del Alguacil, en ple entorn de Sierra Nevada, és l'etapa reina i l'última ocasió de canviar la general. I a diferència de la majoria de grans voltes, l'últim dia no és un passeig: quatre voltes a un circuit per Granada amb una pujada d'aproximadament un quilòmetre fins a l'Alhambra mantenen la cursa viva fins al final, en un dels escenaris més espectaculars que mai hagi fet servir una gran volta.

Creus que ho tens clar? Tria un guanyador per a cada etapa i comprova com es comparen els teus pronòstics amb els de tothom. Les alineacions es confirmen la setmana prèvia a la sortida.